SASKIA


ahir 25-10-07 al les 12 del migdia vaig tindre que pendre la decisió mes dura de la meva vida.

la causa ,un tumor al pit que li van treure l'any passat cap al mes de setembre,el resultat biològic va ser que era maligne.

l'ùltim any,després de l'operació era una gossa totalment normal i juganera,com sempre havia sigut.però ùltimament quan sortia amb ella i 2 gossetes mès que tinc ,notaba que es cansaba molt i es tenia que aturar fins arribar al punt d'estirar-se al terra.

fa un mes la vaig portar al veterinari per que vaig veure que quan menjaba ansiosament,ho vomitava.

li van fer una radiografia als pulmons... el tumor ja s'havia extès cap a els pulmons, i a mès li havia sortit un altre al pit.(metastasis)

aquest ùltim mes he anat veient com ràpidament anaba perdent pes.ja no volia menjar el pinso( mes aviat no podia)i vaig decidir comprarli menjar de llauna ,que sempre es mes gustós per als animals.

al principi s'ho menjaba bé,però els ùltims dies no li feia gaire cas i només volia beure aigua.
vaig canviar de marca de menjar però res de res.
abans d'ahir vaig anar al troç on tinc a totes tres gosses, sempre em reben amb saltirons d'alegria,però la saskia sortia amb la cua entre les cames i em miraba amb cara de pena...nomès li faltaba parlar... per dir-me que no es trobaba bè.

la vaig portar a casa en cotxe,al arribar no volia ni sortir del maleter i em miraba amb cara de tristor.

va beure una mica d'aigua i va menjar 2 talls de pernil dolç.li vaig ficar una manta al terra del menjador i vaig dormir amb ella tota la nit,em vaig tindre que llevar un parell de vegades per que li agafaba una tos molt seca i respiraba queixant-se.

finalment s'adormia de nou.
al mati després de pensar-m'ho molt,decideixo portarla al veterinari i davant l'evidència i evolució de la seva enfermetat ,per no veurela patir mès vaig tindre que pendre la decisió mes dura que mai he tingut.

li van ficar la sonda amb l'anestèsia i deseguida va quedar sense moure's als meus braços...pobreta!!! quina ràbia...ni els animals se'n lliuren d'aquestes enfermetats tant debastadores.

l'he enterrat al costat de la caseta on tinc a les altres dos gossetes TUCA I CUKI.
la TUCA feia molt crits i la movia amb la pota com dient-li: -aixeca't que fas aqui al terra sense moure't- ..jo encara em ficaba pitjor. al enterrarla, la TUCA treia la terra del damunt de ella... potser no entenia perque estaba fent-li alló a la SASKIA...potser tampoc va ser gaire bona idea enterrarla i que ho vegués tot la TUCA.

punt 1: mai he sigut partidari de sacrificar a un animal,mel's estimo molt,ja se'm va morir un altre gossa(ONA) de LISMÀNIA i va patir molt fins al final...no se si vaig pendre la decisió correcta,l'ùnic que se ,es que no volia que s'allergués l'agonia d'ella i nostra.

punt 2: no faig aquest escrit per rebre còndols ni recolzaments,simplement necesitaba escriure-ho per que crec que un animal,en aquest cas un gos,per mi es mereix tot el respecte que li poguem donar,ells ens dònen alegries i no demanen molt a canvi,com a molt pasejar i menjar..." i lo contents que es fiquen al veure't!!!" ja m'agradaria ami que molta gent prengués nota dels animals...i pensar que hi ha malparits que els deixen tirats per quelsevol lloc!!!......

SASKIA pastor alemany 15-3-97 25-10-07

3 comentarios:

JORDI dijo...

Joder Marcelo, m'has fet caure una llàgrima i tot!!!

I tant que has fet bé!!!! Ni ho dubtis, tal com dius t'ho estava demanant.
Només els que tenim animals i els estimem, sabem el que es pateix.
Una forta abraçada de suport

marcelo dijo...

gracies jordi pel teu suport,realment es passa malament quan tens un animal malament i tens que pendre aquesta decisió...

quan feia l'escrit tenia que parar a cada estona,per que em ficava a plorar com un nen.

he passat una setmana bastant fotuda,i encara em costa asimilar-ho,pero es el que hi ha i s'ha de mirar endevant i poc a poc tornar a la normalitat.

gràcies de nou jordi!
per la teva gesta i per saber compendre el que sentim les persones que ens estimem als animalons.
1 abraçada!

Anónimo dijo...

avui es el primer dia que hem conecto al teu blog. i le veritat es que es molt maco. tambe dirte que era lo correcte amb la saskia jo tambe he tingut que secrificar a dos gossos i se lo que es pateix.el carinyo que et dones es molt especial.
endevant amb tot.

elstrinxats.blogspot.com